ANAR AL COLE AMB COTXE

Al Regió 7 del Diumenge 5 de Novembre es reflectia la situació

quotidiana de moltes famílies a l’hora de portar la canalla a l’escola.

Trànsit lent, interminables cues, falta pràcticament absoluta

d’aparcament, trajectes de pocs quilòmetres en molt temps són els

efectes més directes de les entrades i sortides dels centres escolars.

Els no tan visibles però igualment greus són la poca qualitat de vida

de qui viu aquesta situació, el dispendi enorme i innecessari

d’energia, les conseqüències a diverses altres activitats econòmiques

de la ciutat i el cost en la salut de tothom qui s’hi veu involucrat.

Tot plegat, un desastre.

Pretendre que tothom porti els seus fills i filles a l’escola en

vehicle privat és una bogeria. I si ja ho és des de fa uns anys, amb

l’augment de població de Manresa cada cop serà pitjor. No cal ser

enginyer en mobilitat urbana per deduir que ni Manresa ni cap ciutat

està preparada pels moviments de vehicles privats que es generen per

dur els petits a les escoles i a la resta d’activitats educatives

complementàries a l’horari escolar. S’imposa buscar una alternativa.

La solució sembla ben fàcil: possibilitar que el viatge de casa a les

escoles i a l’inversa es faci majoritàriament al marge del vehicle

privat i, d’entrada, hi ha dues mesures per plantejar-se:

1. Transport públic: un sistema d’autobusos eficient i raonat que faci

els trajectes entre els barris i les escoles. Aquesta possibilitat, tot

i que no pacifica el trànsit completament (una flota d’autobusos

circulant no és resoldre el problema), sí que és millor un autobús que

quaranta o cinquanta vehicles privats.

2. A peu: des de ja fa molts anys es va perdent un hàbit molt saludable

que és anar a l’escola a peu. Té indubtables beneficis en la formació

dels nostres infants (que disposen d’un temps diari de relació amb

iguals i d’interrelació amb la societat on conviuen), humanitza la

societat i fa pedagogia del transport sostenible. Difícilment una

persona deixarà d’agafar el cotxe si ha viscut amb normalitat el

traslladar-se amb vehicle privat des de la infantesa. Evidentment,

aquesta possibilitat no és aplicable d’un dia per l’altre, però hi ha

diverses ciutats de Catalunya que han fet aquesta opció i els resultats

són sorprenents, amb la implicació de comerços i policia de proximitat.

3. Anar a l'escola més propera de casa: Finalment, la CUP vol recordar

un fet obvi, i és que gariabé tothom té una escola púbica o concertada,

finançada amb diners públics, a prop de casa. La CUP creu que cal una

profunda reflexió sobre quines són les causes reals que porten als

pares a dur els seus fills a escoles llunyanes del seu lloc de

residència.

La CUP pensa que aquestes mesures són absolutament complementàries

entre elles i aplicables sense uns canvis de la nostra justíssima xarxa

viària ciutadana. No cal dir que carrils bici (amb aparcaments i

serveis de lloguer pensats ad hoc), tramvies o trens urbans (aprofitant

les vies ja existents) són igualment possibles i plantejables, però ja

fa falta acompanyar-los de projectes més o menys complexos i de

pressupostos més o menys ambiciosos.

El que ja queda desautoritzat des d’un punt de vista circulatori és el

model actual, on cada família planteja la batalla diària per la seva

banda.

Att.


Candidatura d'Unitat Popular de Manresa