Fa mesos un conjunt d'organitzacions socials, sindicals i polítiques van aplegar-se al voltant de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès per denunciar el projecte de llei de Contractes de Serveis a les Persones en tramitació parlamentària. Durant tot aquest temps han fet xerrades arreu del territori, han intentat impulsar debats amb alguns dels promotors de la iniciativa legislativa, i han anat fent accions diverses de denúncia.

Fa pocs dies van decidir ocupar el Departament de Treball. Per què és el departament impulsor de la iniciativa? No. Perquè és el departament amb més serveis regulats per aquest projecte de llei, i per tant, és el que veu i viu de manera més clara les afectacions de les externalitzacions, o també podem dir que és el que podria començar a treballar per internalitzar i recuperar la gestió d'aquests serveis. Perquè aquest és el moll de l'os, malgrat es vulgui obviar.

El debat sobre les bondats o les (males) conseqüències de la llei han omplert aquests dies les xarxes socials, i a l'espera de poder veure un debat en un mitjà públic entre els crítics i els defensors del projecte, és indispensable clarificar algun dels arguments utilitzats per aquells qui han decidit infantilitzar diputades i menysprear organitzacions socials, polítiques i sindicals.

S'esgrimeix que la Llei Aragonès és la conseqüència de l'aprovació de diverses directives europees però és fals. No respon a cap obligació estructurar el règim de provisió i gestió dels serveis públics a les persones a través del règim contractual de compra de serveis al mercat, que no deixa de ser el que aquesta llei evoca, proposa i facilita. De fet, amplia el camp de les privatitzacions i referma la idea que és legítim extreure beneficis econòmics de la gestió dels serveis públics. Fins i tot la llei de contractes del Sector públic estatal, que molts també esgrimeixen per defensar el projecte de llei catalana, reconeix que aquests serveis poden quedar totalment fora de la concurrència de mercat. Per què no fem una llei sobre això: garantir la via directa per part de l'administració?

El debat no pot ser si millora o no, sinó si abordem el problema de fons. Davant de les debilitats de les administracions públiques no es pot considerar que la solució és la gestió indirecta dels serveis, perquè en lloc de revertir les debilitats les accentua. Per tant, volem reforçar les administracions públiques o no? La solució no és endreçar criteris socials (perquè el projecte de llei no els fixa, els endreça) que ja eren aplicables i que de fet, no obliguen les administracions. Tinguem-ho clar: en les externalitzacions no hi ha estalvi econòmic, de fet, massa sovint hi ha sobrecostos, les condicions laborals són pitjors, els riscos no es comparteixen i la transparència és una quimera.

Molt s'ha parlat de fer fora Florentino Perez, que ha passat de magnat de la construcció a magnat de la gestió de serveis, però les mateixes organitzacions socials que es diu voler beneficiar, organitzades a l'entorn de la XES (Xarxa d'Econonia Solidària), reconeixien a uns mesos que l'articulat en relació amb les condicions socials i ambientals, i la relació qualitat-preu, les evoca a la competència amb les grans empreses privades multiservei. Per tant, no, no és la Llei AntiFlorentino.

El que planteja la plataforma és poder fer un debat sobre quins serveis volem que siguin els serveis públics en els quals no hi hagi marge pel benefici privat. No fem una llei que obri la porta a què existeixi aquest benefici. Per això, es reclama que es retiri la llei i no la millora d'un text que directament regula la gestió privada. Però no hi ha més sord que qui no vol escoltar.

Per acabar, en un context polític de repressió constant i de limitació de les administracions públiques, hi ha qui parla molt d'enfortir les institucions com a via per a acostar-se a la resolució del conflicte. No es tracta de sacralitzar les administracions, però de quin enfortiment parlem si el que acabem fent és aprofundir les seves debilitats quan no blindem els serveis que ha de prestar?