Dilluns la CUP-Crida Constituent va fer una conferència política per situar el moment actual i situar-se en un context desdibuixat per les anades i vingudes i la improvisació que, des de l'octubre, impera en el lideratge dels partits republicans majoritaris. Vam traçar els elements que ens semblen centrals per encarar els mesos que tenim per davant. Una estratègia que vol no només ser guanyadora sinó que també aborda el debat central que tenim com a país i que no és cap altra (així de clar i de dur a la vegada) que la presa del poder. Un poder que no va únicament d'assalts al Parlament sinó que opera en moltes més dimensions i terrenys que cal preveure i analitzar. Deia en Carles Riera dilluns que la tardor ens va servir per veure que ni el poble català ni l'Estat espanyol podia afirmar tenir el poder sobre què passa al Principat. I és ben cert. És a dir cap dels dos hem guanyat ni perdut i que ens toca definir l'estratègia per assolir els objectius polítics marcats l'1 d'octubre.

Per això, i des de l'honestedat del projecte polític de la unitat popular plantegem propostes per complir aquell mandat, no a partir d'entelèquies o aturades a mig camí que no sabem quan es reprendran, sinó a partir d'accions immediates. No pas per aconseguir alçar una o altra bandera, sinó per assolir una eina, la República, que creiem que, sens dubte, obre el màxim d'oportunitats per les transformacions democràtiques, socials, feministes i ecologistes que tenim pendents com a catalanes i catalans. Aquest és el nostre motiu i la nostra motivació. Certament amb una correlació de forces parlamentàries que no afavoreixen els nostres postulats però amb una determinació clara de defensar-los aquí i ara. Per això pel debat sobre com el poble català assoleix el poder, la sobirania, el dret real i, aquest sí, efectiu, de decidir allò que vol per als seus ciutadans proposem una triple aliança entre carrer, institucions i internacionalització.

Al carrer és on sempre hem guanyat. Sempre. Cada dia, hem empès una mica més per anar més lluny. El carrer és l'espai d'on no n'hauríem d'haver marxat mai, ni a l'octubre ni després de les eleccions del 21D. I aquí, nosaltres també ens pertoca fer autocrítica. Com a CUP. És clar que sí. No ens fa por dir que malgrat posar-hi ganes i recursos no sempre hem articulat la millor resposta en els momentums polítics viscuts. Per això dels aprenentatges n'hem de fer virtuts, i proposem una estratègia mobilitzadora i de desobediència civil que no vagi al ritme del Parlament sinó que marqui el ritme a les institucions. A la CUP estem a punt per fer-ho, per teixir i participar de les aliances que calgui, de les vagues i de les lluites que ens proposem. De forma unitària i en clau antirepressiva que permeti també afrontar les operacions de l'Estat des d'una perspectiva política de dignitat i de dir que catalans i catalanes ens mobilitzem i desobeïm des de la no violència perquè aquest és l'únic camí per poder fer efectiu allò que entre tots i totes hem decidit. Aquesta part de l'estratègia és imprescindible si volem la República dels drets socials i polítics. En aquest sentit, cal dir que observem amb certa preocupació com durant aquests mesos els partits de la majoria republicana (i, evidentment els del clan del 155) han actuat més perquè la mobilització fos més una acció de memòria que no de present. Una contradicció evident al qual posar-hi remei el més aviat possible.

La mobilització i, per tant, l'organització popular articulada des de moviments socials i entitats ha d'anar acompanyada d'una línia de treball internacional que ha de desbordar tot allò que s'ha fet fins ara des de les institucions. La teoria de la «Llei a la Llei», que alguns ja exposàvem com a irrealitzable, s'ha comprovat totalment inefectiva. Per això, en aquesta nova fase i amb els representants que tenim a l'exili hem de concordar una estratègia compartida i unitària que ens permeti teixir les aliances imprescindibles per fer arribar al món el conflicte democràtic que vivim com a poble. Aquesta és una prioritat inexorable. No pas per convèncer governs sinó per despertar la solidaritat dels pobles d'Europa i d'arreu. Des de la CUP fa mesos que treballem amb les esquerres europees i llatinoamericanes especialment en aquest camí i redoblarem esforços per seguir-ho fent. Però no podem anar sols.

Finalment, ens queda la no menys important acció institucional. Un àmbit que es veu condicionat per la buidor de funcions del Parlament de Catalunya. Ni un possible nou Govern aconseguirà recuperar els mínims autonòmics del Parlament perquè els articles 135 i 155 han vingut per quedar-se fins que no els fem fora a cops d'escombra. Cal ser-ne conscients davant d'aquells que posen esperances per eixamplar la base social republicana des d'un Parlament ple de càrrecs però amb mínima capacitat política. Els mateixos que volen eixamplar amb les mateixes polítiques dels últims 30 anys. Fal·làcia del poder. L'estratègia hauria de passar no només per apoderar l'espai de sobirania parlamentària recuperant les lleis socials suspeses pel TC al preu que sigui sinó continuar legislant en clau social i de recuperació de poder per al Parlament i el Govern a través de la gestió directa dels serveis públics. Com més ho fem, menys poder tindran les empreses de l'Ibex35 i menys podran condicionar les decisions del poble català. Aquesta és una clau de volta que sobta veure com JxCAT i ERC no han volgut assumir en les negociacions que hem tingut. De fet, totes ho hem pogut comprovar amb l'acceptació de no investidura de Carles Puigdemont que hem presenciat aquests dies. Uns des del principi (ERC) i els altres una mica més tard (JxCAT)

La previsió d'un Parlament a mig gas sembla l'escenari més probable. Per les amenaces d'uns i la prevenció d'uns altres. La CUP no avalarem aquesta situació ni aquesta forma d'actuar. Demanarem i practicarem decisió, determinació i ús de la plena sobirania del Parlament de Catalunya per garantir els drets socials, de gènere, ambientals i culturals a tothom. Ho farem alhora que ens esforçarem a construir un nou contrapoder institucional des dels 900 municipis del Principat. Una assemblea de càrrecs electes que coordini accions de sobirania i de superació de les cadenes de l'Estat en tots els municipis del país. En clau social, especialment, perquè volem posar els Ajuntaments al servei de la causa d'una República justa i sense limitacions del 155 ni del 135. Sobirania i poder que hem d'exercir de forma coordinada des dels més de 900 municipis del Principat (i si pot ser dels Països Catalans). Què passaria, per exemple, si tal i com vam fer amb les consultes, tots els municipis catalans, en un discurs de fer República, superen les limitacions de l'Estat per garantir drets socials com l'habitatge o l'educació de qualitat?

En definitiva, si el context polític significa anar-hi, la CUP-Crida Constituent estem disposats a ser-hi assumint les responsabilitats institucionals que calguin. L'Anna Gabriel i la Mireia Boya han sigut exemples clars últimament de què significa per nosaltres el compromís amb la gent d'aquest país. Ara bé, també diguem que si alguns volen parada i fonda, nosaltres no hi serem (amb ells). Continuarem treballant una estratègia que situï el poble català amb les condicions i les eines per exercir la seva plena sobirania. Per garantir els drets socials i polítics a tothom qui viu al nostre país. Per fer-ho amb honestedat i valentia. Tancant el puny sempre que sigui necessari i allargant la mà per constituir conjuntament la República catalana lliure que ha decidit no retrocedir. Sempre al costat d'aquells que s'alcen amb determinació, i més enllà de tàctiques partidistes, per defensar els drets col·lectius que hem començat a guanyar.