Des de l’anunci, fa una parell d’anys, de la suposada marxa del contingent de l’exèrcit de terra de la comarca, Orrit i Oliva han justificat la seva presència a casa nostra com la única alternativa econòmica per salvar la comarca. El seu joc ha consistit en escampar mentides sobre l’economia que genera l’acadèmia al territori, repartint  i omplint Tremp i Talarn amb pancartes amb el lema d’”Acadèmia Sí”, pagades amb diners de les arques públiques i silenciant un debat social clar i obert, volent donar una imatge de falsa unitat a favor de l’exèrcit.

Un silenci polític que a dia d’avui l’han venut a premsa i als propis pallaresos maquillat per una falsa voluntat del territori de que l’exèrcit espanyol es quedi a la nostra comarca. Un exèrcit d’un país que no és el nostre, que l’estem mantenint entre totes i tots amb diners públics, mentre veiem com cada dia ens redueixen serveis socials, sanitaris, educatius i culturals com a conseqüència de les dures retallades que aprova la classe política governant; doncs per què no eliminen la despesa militar que suposa mantenir un  exèrcit que escampa pel món la ràtzia de la guerra i ens amenaça amb peculiars demostracions de força com les que van tenir lloc fa uns mesos a les nostres contrades quan ens van sobrevolar amb avions caces F18?

El peculiar doble joc de la classe política local, sobretot la de Víctor Orrit i la de Lluís Oliva, també seguida pel propi Consell Comarcal del Pallars Jussà i de la Diputació de Lleida, resulta paradoxal quan per un cantó fan apologia de l’exèrcit i; per l’altre, s’adhereixen a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). I encara és més lamentable el paper de la vicepresidenta del govern català i el seguici convergent, posant-se gelosos per no poder entregar també ells despatxos als nous comandaments de l’exèrcit. Realment ens quedem bocabadats amb la seva capacitat de canviar-se la camisa segons els seus interessos.

Des de CUP Pallars mostrem el nostre malestar per la decisió de l’exèrcit espanyol de continuar amb l’acadèmia de suboficials de Talarn, rebutgem l’exèrcit i denunciem l’interès de l’Estat per mantenir-lo (quan ja havien decidit tancar l’acadèmia) com a força d’ocupació davant el procés que està vivint el nostre país.

Demanem la desmilitarització total del nostre territori, perquè l’economia local de la comarca no es basa en l’acadèmia, estem farts que la classe política local tergiversi i justifiqui  la presència de l’exèrcit a la comarca, amb arguments falsos com que dóna feina a 800 persones (més de dos llocs de treball per aspirant a sergent) i promovent manifestacions d’adhesió a l’exèrcit com la convocada per aquesta mateixa  tarda.

Ens avergonyim de la ineptitud de la classe política local, incapaç de trobar solucions estratègiques per al futur del Pallars, que no passin per l’acadèmia militar.

L’actual AGBS de Talarn alberga unes instal·lacions públiques, úniques al Pallars (una piscina coberta calefactada, pista d’atletisme, varis gimnasos, apartaments, residència d’estudiants, aeròdrom, aules, oficines, etc.), que poden tenir continuïtat en la Universitat dels Pirineus, l’alternativa a l’AGBS. Ara per ara, els i les nostres joves que volen cursar estudis superiors se n’han d’anar del Pirineu per a poder-ho fer, amb l’agreujant que això suposa pel territori i per l’economia de les famílies: perdre una generació durant uns anys o, en alguns casos, per sempre; i indirectament, contribuint al greu desequilibri poblacional i territorial que pateix el Principat.

El Pallars és una terra profundament catalana i, per tant, naturalment antimilitarista. Els pallaresos i pallareses hem estat sempre un poble rebel i vam ser l’últim territori català que l’exèrcit espanyol va sotmetre.

Fora l’exèrcit espanyol, fora l’acadèmia militar de Talarn, fora els polític botiflers!